Descripció

Reichenberger, Kassel, 1998.

La poesia acadèmica i de certamen és una poesia per a ser escoltada des de la tarima o des del cadafal i per això ha de fer força en trobar imatges senzilles, fins i tot explicatives és a dir anti-poètiques, intentant de connectar amb el públic. Molts escriptors han comentat que s’escriu per a ser estimat. La poesia oral que ací es presenta excepte la de caire religiós sembla estar escrita per a ser riguda.
La poesia que apareix en les convencions literàries que ací es tracten està freqüentment en relació amb altres tipus de manifestacions artístiques. Així, per exemple, la poesia mural, l’emblemàtica, els jeroglífics, la música, el ball, la pintura, el teatre i, sobretot, l’oratòria. Aquestes fronteres estètiques, de vegades tan permeables, ajuden a comprendre com el Barroc és una globalitat de manifestacions artístiques i socials i no pas, com s’’ha explicat, una única estratègia artística, un sol vector estètic.
En aquests poemes es tracta de l’’expressió d’una convivència trenada entre un projecte de saber i la plasmació lúdica i fugissera de la literatura. I ara, en el recull que es presenta, predomina clarament la segona via: la poesia efímera que es manifesta en l’expressió del boato barroc o en l’’espurna còmica.

La poesía académica y de certamen es una poesía para ser escuchada desde la tarima y, por eso, se esfuerza en la elaboración de imágenes sencillas, incluso explicativas, es decir, anti-poéticas, intentando conectar con el público. La poesía oral que aquí se presenta, excepto la de tipo religioso, parece estar escrita para ser reída.

La poesía que aparece en las convenciones literarias que aquí se tratan está frecuentemente en relación con otros tipos de manifestaciones artísticas. Así, por ejemplo, la poesía mural, la emblemática, los jeroglíficos, la música, el baile, la pintura, el teatro y, sobre todo, la oratoria. Estas fronteras estéticas, a veces tan permeables, ayudan a comprender cómo el Barroco es una globalidad de manifestaciones artísticas y sociales y no, como se ha explicado, una única estrategia artística de un solo vector estético.

En estos poemas se trata de la expresión de una convivencia trenzada entre un proyecto de saber y la plasmación lúdica y huidiza de la literatura. Y ahora, en la recopilación que se presenta, predomina claramente la segunda vía: la poesía efímera que se manifiesta en la expresión del boato barroco o en chispa cómica.

 

Llegeixe-ne un fragment
https://books.google.es/books?id=omyKRY2moTwC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false