Pasqual Mas i Usó (Almassora, 1961) és doctor en filologia i escriptor valencià. També ha estat director de la revista internacional de teatre Fiestacultura (1999-2011) i autor d’una trentena de llibres publicats als Estats Units, Alemanya i Espanya relacionats amb l’estudi de la literatura, entre els quals destaquen La práctica escénica valenciana en el Barroco tardío (València, 1986), El mito d’Edipo en la comedia barroca española (Nova York, 1995), Academias y justas literarias barrocas valencianas (Kassel, 1996), Poesia Acadèmica valenciana del barroc (Kassel, 1996), La representació del Misteri a Castelló (Castelló, 1999), Descripción de las academias barrocas valencianas y diccionarios de academicos (Kassel, 1999), Beltenebros de Antonio Muños Molina (Madrid, 2002), Catálogo del corpus poético inédito de Max Aub (Castelló, 2019) i edicions crítiques de Manuel Vidal Salvador, Antonio Folch de Cardona, Alejandro Arboreda, Gaspar Mercader i Josep Ortí i Moles (Kassel), Maria Egual, Xarxa Teatre (Castelló) i Max Aub (Sogorb. Ha col·laborat en diversos mitjans de comunicació com ara El Punt i El Temps.

Com a novel·lista s’inicia amb la publicació de La confessió (València, 1993) i es dona definitivament a conèixer amb Salt en fals (Alzira, 1998), al qual el seguiria Pavana per a un home sense nom (Alzira, 2000), La cara oculta de la lluna (Alzira, 2001) i Diva (València, 2004). Com a poeta inicia la seua trajectòria amb la publicació de Bitàcola (Sant Feliu, 1986) i continua amb Els mots comunicants (Alzira, 1994), Biblioteca de guerra (València, 2001), Intermezzo (Vic, 2003), Nòmada (Barcelona, 2003) i Perversió del tròpic (Llibres de l’Aljamia, 2006). Ha publicat també els llibres de relats Històries de la frontera (València, 2000), Contracontes (València, 2003) i Amèrica, Amèrica, així com el llibre de viatges Ecos de Berlín (Vic, 2008), els llibres d’assaig A la deriva (Alzira, 2002), Màssimes (333) (Vic, 2004) i el llibre de teatre Estratègia per a una ciutat d’ombres (Alzira, 2001). És membre de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana i ha estat traduït al castellà, al francès i al romanès.