Descripció
Els mots comunicants
Germania, València, 1994
D’Homer fins ara els bards xuclen a mànega
Unflada saba o llet, paraules d’aigua
Que donen vida a sots d’objectes àrids,
Encara morts abans de beure, secs.
Ningú no beu al broc amb set parella,
Ni traça, ni seny, ni càntic ver, fèrtil,
Mes tots s’omplin de blan o verd de glòria
I sols uns quants sofreixen fera pena
D’escriure, cop a cop, a poc a poc,
Nuats els dits o llavis, eines gràcils
Com l’om al fang, al sarri sense fons
Dels mots, lluitant a nit o llum, negant-se
On altres floten, o cantant on moren,
Mamant tots un pit Sol: Universal.
