Almansa, El Toll, 2022.

ISBN: 978-84-125104-0-9

20 €. Comprar en: Tel. 967342132. editorialeltoll@gmail.com

El protagonista de la novel·la, Vicent Fabregat, transita per tota classe de mons de la societat actual i brega per reeixir-se’n de conflictes generats per l’amor, la infidelitat, la malaltia, la voracitat empresarial, la corrupció política, la publicitat, l’oci, la urbanització especulativa, la premsa i la manipulació de la realitat. El protagonista comprova com, per tal de tirar endavant amb la vida, cadascú interpreta i defensa la seua màscara.

La mundana comèdia és un mural que davalla a l’infern de la quotidianitat gràcies al quefer d’un periodista al qual li encomanen un encàrrec molt especial, engegar un projecte publicitari vinculat a un espectacle teatral, el qual haurà de fer compatible amb la seua professió i amb la seua relació sentimental; potser massa teca per a tan pocs braons.

El protagonista de la novela, Vicent Fabregat, transita por todo tipo de mundos de la sociedad actual y brega por zafarse de conflictos generados por el amor, la infidelidad, la enfermedad, la voracidad empresarial, la corrupción política, la publicidad, el ocio, la urbanización especulativa, la prensa y la manipulación de la realidad. El protagonista comprueba cómo, para salir adelante en la vida, cada uno interpreta y defiende su máscara.

La mundana comedia es un mural que desciende al infierno de la cotidianidad gracias al quehacer de un periodista al que le encomiendan un encargo muy especial, poner en marcha un proyecto publicitario vinculado a un espectáculo teatral, el cual deberá hacer compatible con su profesión y con su relación sentimental; quizá demasiado barco para tan poca vela.

Booktrailer

Comentaris
http://manelalonso.blogspot.com.es/2017/03/un-miracle-sense-importancia.html

Trad. Pasqual Vicent,

Castellón, Unaria,2018

Un feixet de cartes entre Valentí Moll i una fictícia Obdúlia Casafreda configuren l’estructura emmarcada de La confessió. El desenvolupament de la història transcorre per dos camins de formació individual, reforçats per la necessitat de comunicació, que s’entrellacen per donar cos a una amistat auxiliadora. En un principi, la comunicació entre les solituds dels dos personatges sembla un projecte complementari, però segons avança el relat, s’evidencia l’actitud vampírica d’un personatge, que oculta la seua identitat, sobre l’altre. La confessió amaga també l’atmosfera d’un crim que, a la fi, és clau en la consecució de l’èxit dels dos personatges.

La confesión es una narración atípica, no solo por desarrollarse a través de cartas, sino porque el lector no tendrá conciencia de estar leyendo una novela negra hasta casi el final, cuando las misivas cruzadas entre dos desconocidos alcancen la cota del delito.

Toda la historia es un cebo, una trampa y una máscara que esconden un crimen abominable. Y también es el escenario de la  perversión de un personaje vampírico que oculta su identidad para conseguir un fin execrable.

Comentaris
http://manelalonso.blogspot.com.es/2009/10/la-confessio-de-pasqual-mas.html

Un home, angoixat per tot el que l’envolta i abandonat per la dona que ha airejat les intimitats més humiliants de la seua vida matrimonial en un reality show televisiu, creu que el suïcidi és l’única eixida a la seua desesperant situació. Però, enmig de tota aquesta confusió, una reflexió d’última hora l’empenta a ajornar el salt al buit i a maquinar una venjança enginyosa per tal d’abandonar el món senyorejant el destí. El projecte el portarà a pensar un seguit de jugades en què ell mourà les peces i, fins i tot imposant-se a l’atzar, tractarà d’aconseguir l’escac definitiu.
Un suïcida que pensa en l’assassinat i uns detectius que s’autoinvestiguen són les claus d’una trama captivadora, plena de paranys i d’humor negre, que ens porta per la barrera de la realitat i de la ficció en aquesta interessant obra.

Comentaris

Pasqual Mas […] planteja en Salt en fals […] un curiós i arriscat joc al lector: el de no saber o haver d’escatir què està llegint. Un joc de personatges enganyadors, que enganyen, s’enganyen a si mateixos i, en darrer terme, s’escarrassen a enganyar qui llegeix la història.
(Pau Joan Hernàndez. “Suplement Cultura”, Avui, 1 d’abril 1999)

Aquesta novel·la bastida per Pasqual Mas i Usó, planteja una història d’un home angoixat per tot el que l’envolta. Abandonat per la dona que ha airejat les intimitats de la seua vida matrimonial en un “reality show” de televisió, concretament el canal autonòmic valencià, creu que el suïcidi és l’única eixidia a la seua desesperant situació. Però enmig de tota aquesta confusió, una reflexió d’última hora, quan estava a punt de llançar-se a les aigües del riu Millars, al seu pas pel poble on viu, l’espenta a ajornar el salt al buit i a maquinar una venjança enginyosa per tal d’abandonar el món senyorejant el destí. El projecte el portarà a concebre un seguit de jugades en què ell mourà les peces i, fins i tot imposant-se a l’atzar, tractarà d’aconseguir l’escac definitiu. Un suïcida que pensa en l’assassinat i uns detectius que s’autoinvestiguen són les claus d’una trama captivadora, plena de paranys i d’humor negre, que ens porta per la barrera de la realitat i de la ficció en aquesta interessant obra, finalista del premi Enric Valor de novel·la de l’any 1997. La lectura d’aquesta segona novel·la fresca i suggeridora de Pasqual Mas es fa pràcticament d’una tirada, gràcies a la seua forma senzilla de plantejar els diferents capítols del treball, que fa prendre, com a títol, aspectes o parts d’una hipotètica partida de cartes. És així com trobem “Jugada d’envit”, “Carta en terra no fa la guerra”, “L’as a la mànega”, “Doble aposta”, “Bases de tempteig”, “Jugada a dues bandes” , “Jugador reenganxat per dues vegades”, “Carta encoberta”, “Tres en ratlla com una palla” i “Escac”. Però no contarem com acaba aquesta novel·la, perquè faríem un mal favor a l’autor i a l’editor. Sols en recomanarem la lectura que trobareu en la col·lecció “L’eclèctica” de l’editorial Bromera.
Tot i recomanar la lectura de la totalitat de la novel·la, no podem deixar de parar esment a alguns paràgrafs del primer capítol, on fa una sèrie de reflexions de caràcter lingüístic, absolutament sucosos pel seu contingut i per la seua oportunitat. També resulta curiós trobar comentaris de caràcter social, polític i, fins i tot, un joc de paraules amb l’emblema d’un partit polític conservador, en el moment que descriu el punt que havia triat per a suïcidar-se. La presència d’aparells de comunicació (telèfon, ràdio i televisió) i l’enginyosa resolució d’aquesta, donen a la novel·la un aire actual i pròxim al mateix temps. Menció especial mereix l’escena on es descriu el moment en què la dona del protagonista fa una intervenció en el programa de televisió del canal autonòmic valencià per a contar les intimitats de la seua vida familiar i de parella. Especial atenció, també, als fragments d’autor que enceten capítol.
(Margarida Sanz. “Un salt en fals que aterra en la realitat”, El Punt, 14 de febrer 1999.

I Premi ciutat de Sagunt, 1999.
Benicull de Xúquer: Set i Mig, 2000
Premià de Mar: La Vorera, 2000.
Trad. Pasqual Vicent
Castelló, Ellago Ediciones, 2007

El conflicte de la història, contat de forma polifònica, esdevé quan una parella s’enfronta a una decisió que els marcarà el futur: decantar-se per una família i assumir la descendència o muntar més escalons en la projecció professional. Prompte s’adonaran, tanmateix, de com és de difícil compaginar la família i l’individu i de com el nou camí els porta cap a la destrucció. La novel·la reviu, sota la metàfora d’una dansa -una pavana- els moviments que la vida marca als personatges, el continu anar i vindre d’una ciutat a l’altra, d’un amor a l’altre, d’una casa al treball; vet ací el ritme d’aquesta narració coral, sorprenent i viva.

El conflicto de la historia, contado de forma polifónica, acontece cuando una pareja se enfrenta a una decisión que les marcará el futuro: decantarse por formar una familia y asumir la descendencia o subir más escalones en la proyección profesional. Pronto se darán cuenta, sin embargo, de lo difícil que resulta compaginar la familia y el individuo y de cómo el nuevo camino los lleva hacia la destrucción. La novela revive, bajo la metáfora de una danza -una pavana- los movimientos que la vida marca a los personajes, el continuo ir y venir de una ciudad a otra, de un amor al otro, de casa al trabajo; he aquí el ritmo de esta narración coral, sorprendente y viva.

Comentaris:

https://www.escriptors.cat/autors/masusop/pavana-un-home-sense-nom

Mentre la nova narrativa en català al País Valencià avança -—i amb uns índexs de qualitat prou elevats-— entre consideracions menyspreadores per se de nouvinguts en forma de llicenciats acabats d’eixir de la closca universitària -alguns neosuccedanis de crítics outsider en forma de resolts salvadors de la literatura tota—- i una part de la crítica que es mou més per interessos editorials que no per paràmetres de qualitat, trobem petites joies —sols acostant-se a les llibreries i veure els darrers llibres d’autors com, per exemple, Domínguez, Bodí, Cucarella, Franco, Escobar, Usó, Andrés, Arinyó i Trigo— -com aquesta Pavana per a un home sense nom de Pasqual Mas (Almassora, 1961). Sense necessitat de caure en un extrem o en un altre, sols vull expressar que el lector pot gaudir ací d’una novel·la innovadora i ben feta, molt ben construïda sobre la metàfora d’una dansa com la pavana i amb un acurat treball de construcció psicològica dels personatges. Tal com diu Adolf Piquer al pròleg de la novel·la, “navega cap a la interioritat del personatge i s’allunya de la superficialitat dels fets. Una profunditat psicològica que, com en els miralls rodoredians, toca la intimitat i s’aparta del domini de la història per aprofundir en una peculiar discursivitat convertida en una mena d’onanisme coral que aboca les seues liqüefaccions sobre la solitud d’un home mal acompanyat”.

Una petita joia
Una novel·la que esdevé una petita joia entre tot aquest magma de novel·les fast-food i tómboles superficials que ens amara. Un recull d’històries, a més, que conté petites dosis intertextuals que encara fan aquesta obra més suggerent: des de les clares ressonàncies de Bernardo Atxaga, quant al títol, fins a un entramat simbòlic bastit, com diu Piquer, amb “concomitàncies goeûthianes, si més no en la dèria o tendència del protagonista per assolir el coneixement i mantenir el gaudi de la bellesa i la saviesa”. I tot amanit amb unes pinzellades d’amplis coneixements de bibliòfil i amb jocs de trencament de fronteres de gènere. No hi ha res d’estrany: Mas és doctor en filologia amb una tesi de mil cinc-centes pàgines sobre el teatre del barroc i ha publicat més de deu llibres d’investigació sobre el teatre del segles XVI, XVII i XVIII als EUA, Alemanya i l’Estat espanyol. I aquesta és, si més no, la seua tercera novel·la, després de La confessió i Pas en fals, finalista del premi Enric Valor d’Alacant el 1998, a més de ser un columnista sagaç i esmolat al diari El Punt del País Valencià.
Una Pavana que juga a metaliteraturitzar amb la pròpia literatura, una juguesca que alguns escriptors valencians van provar de fer als anys setanta sense reeixir-hi i sense cap fil de continuïtat. Els resultats són ací, però, força més significatius i no els fa cap falta aquells isolats precedents, com es pot comprovar tot just obrir el llibre, construït en dues parts (com ballarins té la pavana), de cinc relats interconnectats (com cinc passos de ball o del ritual) cadascuna: el primer relat, Ell, I, està narrat amb la veu d’un narrador intern que barreja alhora la tercera i primera persones narratives, bastint una història sobre el procés de creació literària i d’aproximació amatòria. El segon, Cinc anys de vesprades ben pagades, ens explica, a través del monòleg interior, una història plena tant de tendresa, quan parla de la filla Caterina, com de diàlegs tallants i amb una fraseologia acostada a la variant més col·loquial. Diàlegs i introspecció barrejats amb molta subtilesa i amb molta força.

Els relats més colpidors
Personalment, el tercer relat, construït a la manera d’una peça teatral, i el darrer, que dóna títol al llibre, m’han semblat els més colpidors. Una novel·la que desvetlla certs conflictes de força actualitat i narrada de forma polifònica a través de les veus d’una parella que s’enfronta a la decisió de tenir família o bé pujar en l’escala professional. La tria els portarà a perdre la identitat i els abocarà a una quimera que sols salvarà el protagonista amb l’avaluació final dels fets, el resultat de la qual serà el llibre mateix. Una pavana, al cap i a la fi. Perquè els moviments i els passos de la història —anar i venir d’una ciutat a una altra, d’un amor a un altre, de la casa al treball…— són els que guien els protagonistes per la vida a través d’un ritme que ve marcat per les seues decisions. Una novel·la, doncs, sorprenent i viva. Deu històries que no són sinó la mateixa història d’uns personatges abocats a contemplar com la seua existència no ha estat altra cosa sinó la metàfora d’una dansa.
(Manel Garcia Grau. “Suplement Cultura”, Avui, 14 de setembre del 2000)

* * *

És interessant de ressaltar el que sens dubte ha de ser considerat l’aspecte més brillant de la novel·la. Parlem del discurs, de la manera com se’ns conta la història. Pasqual Mas ens sorprèn ara amb una narració coral, construïda de forma polifònica…
(Sergi Verger. El Temps, 26 de setembre 2000)

* * *

Pavana per a un home sense nom és probablement la seua millor narració fins ara mateix.
(Joan Garí. Levante, 29 de setembre del 2000)

* * *

Pasqual Mas (Almassora, 1961) és un poeta, novel·lista i assagista que exerceix de professor de literatura, col·labora a El Punt i El Temps i que dirigeix la revista teatral Fiestacultura. Com a novel·lista es va donar a conèixer amb La confessió (1993) i l’any 1997 va ser finalista del premi Enric Valor amb Salt en fals. La seva darrera novel·la, Pavana per a un home sense nom, va guanyar el premi de narrativa Ciutat de Sagunt 1999. Com a poeta ha publicat diversos reculls de poemes, un dels quals va merèixer el premi Martí Dot del 1985. En la seva tasca professional, com a doctor en filologia, ha publicat una vintena de llibres relacionats amb l’estudi de la literatura a Alemanya, Estats Units i Espanya. Pavana per a un home sense nom és una novel·la que narra de forma polifònica diversos moments crítics de la vida d’un brillant professor universitari. Des de la narració en primera persona passant pel relat d’un observador objectiu, el recurs de l’estructura teatral i la descripció del personatge central a través de la filla i de l’amic, l’obra de Pasqual Mas ens apropa a la trajectòria de l’home que davalla cap a la solitud. El rovell de l’ou de la novel·la relata l’anar i venir d’uns personatges, una parella d’universitaris, que esdevenen esclaus de la modernitat. Un dia, aquest matrimoni amb un brillant futur intel·lectual, opta per la família i la descendència. Aquest fet té com a conseqüència que la muller i mare caigui en el pou de la mediocritat anònima i que el marit, aïllat en un matrimoni sense estímuls intel·lectuals, esdevingui un professor pedant seductor d’alumnes femenines vint anys més joves que ell. Sota un enfocament divers, l’autor descriu diferents moments de la vida d’aquest home, l’estada a París dels anys seixanta, la decisió de tornar a València, el casament i la paternitat, la relació amb l’amic de la joventut idealista. Tot plegat per confluir en un punt: la nuesa de la solitud anunciada.

Una obra inel·ligent
El llibre de Pasqual Mas és una obra força intel·ligent, ben estructurada i molt ben escrita. Es nota que darrere l’autor hi ha un professor universitari amb un considerable pòsit de lectures. D’alguna manera el món que Mas descriu pertany al que s’ha denominat postmodernisme, un univers marcat per l’individualisme, la crisi de la família, la relativització dels valors ètics, una bona dosi de cinisme i la sexualitat superficial com a porta d’escapament. Els diversos recursos tècnics que l’autor utilitza s’avenen perfectament a l’objectiu de l’obra: el retrat d’una situació i el seu desenllaç sense sorpreses. Lingüísticament la novel·la presenta una gran riquesa lèxica, alhora culta i molt arrelada a la parla popular valenciana, aspectes que els lectors del Principat sabran valorar i agrair.
Sense cap mena de dubte, Pavana per a un home sense nom posa en relleu l’existència d’un autor, Pasqual Mas, que farà forat en la narrativa del nostre àmbit lingüístic. Mostra una maduresa notable, cal no oblidar la seva doble condició de poeta i assagista, historiador de literatura, que es revela en aquesta tercera novel·la. El seu món narratiu ens fa pensar en l’obra de Joan Francesc Mira i Manuel Vicent. Al costat de reflexions pròpies d’un estudiós de la cultura contemporània, amb un seguit de referències culturals i literàries que l’autor escampa al llarg de la seva obra, a la narració no li falta profunditat psicològica, la qual cosa dóna relleu i consistència a la superficialitat dels fets. Per tot plegat ens trobem davant d’una novel·la reeixida, culta, amb constants picades d’ull metaliteràries, que va merèixer un premi, el de la ciutat de Sagunt, i que és digna d’una consideració general que, probablement, no assolirà a causa de l’allau de novetats editorials que envaeixen el mercat. Un llibre molt recomanable d’un autor a seguir.
(Joan Agut. Avui. Cultura, 14 de desembre del 2000)

Premi Enric Valor, 2000
Alzira, Bromera, 2001 (2ª ed. 2003)
Versió digital mp i bp (2010).

La cara oculta de la luna
Trad. de Pasqual Vicent
Ponte Caldeas, Ellago Ediciones, 2013

La cara oculta de la lluna és un gran fresc mural que, a través d’una saga familiar, conta la història oculta que han soterrat els anys de la postguerra incivil espanyola. Aquest mosaic memorialista treu a la llum el caïnisme i la lluita per la supervivència que les generacions que visqueren la guerra i les seues conseqüències no saberen oblidar, i com els més joves, que començaren a viure bé, no volgueren saber res del què havia passat i visqueren en un núvol de festes i tradicions emmascaradores. Finalment, serà la generació del narrador, criada en la llibertat, la que haurà de rescatar de l’oblit la veritat segrestada sota el silenci.
Mitjançant un ventall ric de records i d’anècdotes, presente una novel·la suggeridora que apunta directe a la fibra del cor. L’accés a la història oculta del segle XX, marcada entre nosaltres per la guerra civil espanyola, ens deixa veure entre línies com la realitat s’esforça a tornar invisibles uns fets que resten com un volcà adormit fins que els convoque la necessitat d’aclarir el passat.

Blog de La cara oculta de la lluna
http://pasqualmas-caraoculta.blogspot.com.es/2014/01/pasqual-mas-la-cara-oculta-de-la-luna.html

Entrevista d’’Antonio Arbeloa
https://www.youtube.com/watch?v=k03bt0bRnoo&t=1s

Comentaris d’obra
http://www.escriptors.cat/autors/masusop/pagina.php?id_text=1272

La cara oculta de la luna es un gran fresco mural que, a través de una saga familiar, cuenta la historia oculta que han enterrado los años de la posguerra incivil española. Este mosaico memorialista saca a la luz el cainismo y la lucha por la supervivencia que las generaciones que vivieron la guerra y sus consecuencias no supieron olvidar, y cómo los más jóvenes, que empezaron a vivir mejor, no quisieron saber nada de lo que había ocurrido y vivieron en una nube de fiestas y tradiciones enmascaradoras. Finalmente, será la generación del narrador, criada en la libertad, la que deberá rescatar del olvido la verdad secuestrada bajo el silencio.

Mediante un abanico rico de recuerdos y anécdotas, se presenta una novela sugerente que apunta directo a la fibra del corazón. El acceso a la historia oculta del siglo XX, marcada entre nosotros por la guerra civil española, nos deja ver entre líneas cómo la realidad se esfuerza en volver invisibles unos hechos que quedan como un volcán dormido hasta que los convoca la necesidad de aclarar el pasado.

Trad. al español per Pasqual Vicent
Castelló, La pajarita roja, 2017

Narra la història d’un personatge cosmopolita al qual li esgalla la vida un esdeveniment axial, la Gran Guerra de 1914. La cantant se sap elegida per l’art i per a l’art, però els seus projectes rauen emmanillats per un esclat bèl·lic mundial que l’arracona. És a partir d’aquest cop quan inicia amb desgana una lluita per la supervivència vital i artística que esdevindrà una caiguda en un infern amarg que repeteix el sestí de les heroïnes que ha interpretat a l’escenari: Violetta Valéry, Floria Tosca, Gilda, Norma, Carmen, Dalila, Lucia, Nedda, Valentina, Aida, Wally. Alexandria, El Caire, Florència, Milà, Venècia, Lisboa, La Valletta, València, Buenos Aires i Almassora són els escenaris d’aquesta novel·la basada en la vida de la cantant Hermínia Gómez “La Spagnoletta”.

Diva narra la historia de un personaje cosmopolita al que le parte la vida un suceso axial, la Gran Guerra de 1914. La cantante se sabe elegida por el arte y para el arte, pero sus proyectos zozobran a causa de un conflicto bélico mundial que los cercena. Es a partir de este golpe cuando inicia una lucha por la supervivencia vital y artística que provocará su caída en un infierno amargo que repite el destino de las heroínas que ha interpretado en  el escenario: Violetta Valéry, Floria Tosca, Gilda, Norma, Carmen, Dalila, Lucia, Nedda, Valentina, Aida, Wally.

Alejandría, El Cairo, Florencia, Milán, Venecia, Lisboa, La Valeta, Valencia, Buenos Aires y Almassora son los escenarios de esta novela basada en la vida de la soprano Herminia Gómez “La Spagnoletta”.

Booktrailer
https://www.youtube.com/watch?v=UxAa_tnNkUU

Comentaris
http://projectetraces.uab.cat/tracesbd/avui/av03711.pdf

Treu a la llum l’argument d’una conspiració silenciada per l’atzar dels esdeveniments històrics. La investigació del periodista que ha estat contractat per a redactar un informe sobre la visita de Franco a La Plana, ocorreguda cinquanta anys enrere, deriva de mica en mica cap a terrenys tan amagats com corromputs i posa al descobert l’existència d’un magma fratricida que enverina encara avui la societat actual. D’una banda, la trama manifesta l’existència d’un grapat de personatges que han hagut d’amagar-se rere una màscara quotidiana per a sobreviure als fets que els avergonyeixen i, d’altra banda, el seguiment dels fets revela la veritable identitat del fènix i el propòsit d’airejar la seua ombra.

Comentaris
http://pliegosvolantes.blogspot.com.es/2011/02/edicions-documenta-balear-normal-0-21.html