“…he de reconèixer que m’he valgut del títol de La Rochefoucault, Màximes, i l’he barrejat amb el meu cognom per tal de treure el títol: Màssimes. És evident i, d’altra banda, cal aprofitar els vents favorables. Tot i ser tan evident, com es veurà, m’ha costat molt arribar-hi. I respecte al subtítol, 333, és perquè m’agrada la xifra i, a més, ja em sembla un bon grapat d’aforismes per constituir un primer volum d’aquestes “màssimes”.” Pròleg.

Els articles que recull aquest llibre, focalitzat en allò que Pasqual Mas, setmana a semana, ha escoltat a Castelló i des de Castelló, van aparèixer a les pàgines de l’Heraldo de Castellón des de Nadal de 2003 a principis de 2006.

Les columnes  reunides en A la deriva van ser publicades mensualment a EL PERIÒDIC (1996-1998) i setmanalment a EL PUNT (1998-2000). Vora un lustre de col·laboracions seleccionades i recollides sota el títol de A la deriva perquè és així com Pasqual Mas s’ha enfrontat al que passava al seu voltant i en el seu País, canviant de temes, fets, pobles, successos i punts de vista deixant-se dur pels corrents de les notícies.

S’inclou el text del Misteri / Se incluye el texto del Misterio.

Al llarg dels segles, la Festa de Santa Maria d’Agost fou la més destacada del calendari castellonenc perquè, des de finals del segle XV fins l’acabament del XVII, la celebració litúrgica anava acompanyada per la representació del Misteri, un espectacle teatral que escenificava la dormició, assumpció i coronació de la Marededéu. En aquests periode, els castellonencs estigueren familiaritzats amb els personatges de la comèdia (la Verge, l’àngel Gabriel, l’Esperit Sant, Déu, Jesús, i els apòstols) i també amb els elements escenogràfics de terra (cadafal i llit) i aeris (núvol, cadireta i cel) que singularitzen el teatre assumpcionista. El present estudi treu a la llum la documentació que demostra com el Misteri és la peça més destacada del patrimoni teatral castellonenc.

A través de los siglos, la Fiesta de la Virgen de Agosto fue la más destacada del calendario castellonense porque, desde finales del siglo XV hasta la finalización del XVII, la celebración litúrgica iba acompañada por la representación del Misterio, un espectáculo teatral que escenificaba la dormición, asunción y coronación de la Virgen. En estos periodo, los castellonenses estuvieran familiarizados con los personajes de la comedia (la Virgen, el ángel Gabriel, el Espíritu Santo, Dios, Jesús, y los apóstoles) y también con los elementos escenográficos de tierra (tablado y cama) y aéreos (nube, silla y cielo) que singularizan el teatro asuncionista. El presente estudio saca a la luz la documentación que demuestra cómo el Misterio es la pieza más destacada del patrimonio teatral castellonense.

“El estudio de Pasqual Mas se aplica, sin concesiones ni regateos, a un primer objeto observado con una mirada científica: el texto. […] en este caso merece la pena subrayarse por el gran esfuerzo desarrollado en orden a realizar un acopio documental que le lleva a reconstruir con todo el rigor posible el corpus teatral de Alejandro Arboreda, dramaturgo valenciano que obtuvo sus mejores éxitos en la corte de Carlos II. […] casi toda la producción de Arboreda (la mayor parte en copias manuscritas) se encuentra dispersa por distintas bibliotecas del Estado (especialmente la Biblioteca Municipal de Madrid y la del Institut del Teatre de Barcelona). A ello debe unirse (en el haber de méritos de Pasqual Mas) su empeño en trazar con nitidez un estado de la cuestión de los aspectos de catalogación y bibliografía. No se oculta, pues, el modo generoso de enfrentarse a la ingrata labor de poner los primeros y dificultosos pilares a un deseable y futuro trabajo de conjunto.” Evangelina Rodríguez.

Esta investigación, que mereció una “Beca Hablo como hombre” convocada por la Fundación Max Aub y por la Fundación Bancaixa, abarca la complejidad de rescatar más 500 manuscritos poéticos de Max Aub que permanecían inéditos en archivos de España y México.

Aquest Manual d’escriptura creativa recull un reguitzell de preguntes i respostes sobre els problemes amb què s’enfronten els escriptors novells: la inspiració, el profit de la lectura, la necessitat de la reescriptura, la recerca d’un punt de vista des del qual assolir la narració, la manipulació de la informació o les estratègies per tal de vèncer el bloqueig. A més, analitza la construcció del personatge, l’espai i la seua virtualitat més enllà de la descripció, l’acotació del temps històric i el seu desenvolupament, l’estructuració de l’acció, les relacions entre el narrador i els personatges, el domini del ritme en l’exposició dels fets i les diverses possibilitats textuals.

Estratègies d’escriptura creativa és el complement pràctic del Manual d’escriptura creativa publicat també en aquesta editorial. Teniu a l’abast 555 exercicis sobre els problemes amb els quals s’enfronten els escriptors novells: la inspiració, el profit de la lectura, la necessitat de la reescriptura, la recerca d’un punt de vista des del qual assolir la narració, la manipulació de la informació o les estratègies per tal de vèncer el bloqueig. A més, analitza la construcció del personatge, l’espai i la seua virtualitat més enllà de la descripció, l’acotació del temps històric i el seu desenvolupament, l’estructuració de l’acció, les relacions entre el narrador i els personatges, el domini del ritme en l’exposició dels fets i les diverses possibilitats textuals.

“[…] serie de puntos que conviene que el escritor novel tenga presentes a fin de no perderse dentro del enrejado de la escritura creativa […]: la inspiración -tan etérea-, el tratamiento del tiempo -tan riguroso-, la acumulación de las fichas -tan historicista-, la lógica de la acción -tan estructurada-, el campo de la vanguardia -tan inalcanzable-, los géneros -tan modélicos- […] Cualquier elemento puede resultar fundamental para el aprendiz, ya que las dudas que le asaltan pueden ser muy diversas.

También se tiene en cuenta la necesidad de practicar lo que alimenta la reflexión sobre la escritura en cada apartado. Por este motivo, se proponen actividades destinadas a reforzar los contenidos explicados para que el futuro escritor se enfrente a retos narrativos más y más exigentes.”

Teatro de calle actual es fruto de la reelaboración de diversos artículos, conferencias y comunicaciones relacionados con el Teatro de calle. Durante años, Pasqual Mas ha estado en decenas de países siguiendo festivales y eventos callejeros como director de la revista Fiestacultura, y recoge en este libro su visión de cómo se ha ido imponiendo esta expresión escénica que ha recuperado el espacio urbano para el disfrute y el aprendizaje del ciudadano.